Ens trobem davant d’un singular recull de relats, en el qual s’ens explicarà 123 vegades la mateixa microhistòria, amb un ampli repertori de registres i estils literaris. El volum és una clara emulació de l’original, «Els Exercicis d’estil» de Raymond Queneau, que diverteix, sorpren i exhibeix la riquesa i varietat de la llengua catalana.
L’autor s’atreveix amb gèneres tan disparells com la telenovela, la recepta de cuina o l’haiku; amb la cançó i altres mètriques impossibles; ens explica la història amb monosíl·labs, amb la a o amb la e; coneix els dialectes i els vicis més irritants i comuns; i imita -i com!- alguns del escriptors clàssics i d’altres creatius de renom.
La ironia és, sens dubte, el tret que travessa el volum, ja que no fa sinó decapitar el català estàndard, central, periodístic i políticament correcte de TV3.
Per als i les llamineres de la llengua, tot un gaudi preciosista per a la vista i l’oïda…
