El cicle de lluites bolivià s’intensificà a partir de l’any 2000, fogonejat sobretot per les anomenades guerres de l’aigua i del gas, i ha estat capaç d’escapçar governs com el de Sánchez de Lozada o el de Carlos Mesa. Sense elles, així mateix, no s’entendria l’arribada del govern d’Evo Morales, indígena i esquerrà. En el present llibre, tanmateix, no s’aborden les qüestions macro de la política boliviana, sinó que l’autor es fixa en els processos comunitaris que generen les lluites: els micropoders no estatals. Així, ens mostra com la comunitat actua com una màquina social capaç de dispersar el poder de l’Estat, però també impedint que es congelin formes jeràrquiques o autoritàries en el seu sí. Una cultura social de la horitzontalitat que, des de la comunitat aymara, ens ensenya altres formes de fer política.
Dispersar el poder. Los movimientos como poderes antiestatales.
