En aquest llibre se’ns convida a fer un viatge enrere en el temps cap a les arrels fundacionals del capitalisme. Ens situem a l’edat mitjana, des del segle XIII al XVI, un moment clau i apassionant per entendre les condicions històriques de producció del present. És l’època de transició del feudalisme al capitalisme, que Marx havia conceptualitzat com a procés d’acumulació primitiva, element fundacional de la gènesi d’aquest mode de producció.

L’autora reinterpreta la teoria marxiana, realitzant un brillant viratge feminista, recol•locant a la dona en el lloc central de l’anàlisi. Recuperant de l’oblit i resignificant la repressió cap a la figura femenina com a element central per entendre el mecanisme de racionalització capitalista de reproducció social.

Federici ens explica el paper importantíssim que tingueren les dones en el procés extremadament lent i dolorós, pel qual les classes dominants aconseguiren el disciplinament social dels cossos i l’aquiescència suficient per a que tota una massa camperola s’encadenés a un lloc de treball venent el seu temps i força a canvi d’un salari.

Aquest procés s’inauguraria després d’un llarg període de revoltes socials camperoles al segle XIV i de conquestes socials arrencades a cops de mobilització al segle XV. A mig camí entre l’abolició de la servitud i l’emergència de camperols amb certa autonomia als marges comunals, en la que seria “l’edat d’or del proletariat europeu” segons Marx.

Arran d’aquesta situació de millores de les classes subalternes, i com a resposta immediata, es desencadenaria la reacció, amb l’obertura d’un complex mecanisme de domesticació social i de nova racionalització del càstig, que desembocaria finalment en la formació del proletariat i del capitalisme.

La tesi principal de l’autora és que aquest procés va requerir d’una guerra prèvia contra les dones paral•lel al procés d’expropiació de les terres comunals amb les enclosures o tancament dels camps. Així com en general d’una privatització de tots aquells espais comuns, intersticials o marginals. Fins arribar al control i disciplinament dels cossos, en especial els femenins, inaugurant una nova era de relacions patriarcals, el patriarcat del salari.

Aquest nou prisma de l’exclusió contra les dones, començaria separant en dos àmbits l’economia (producció-reproducció). I continuaria, recloent-les a l’àmbit reproductiu, menysvalorant la seva aportació a l’economia. Arribant a expropiar el rol femení de tots aquells àmbits de la producció on el paper de la dona era fins llavors hegemònic, com per exemple en la gestió de la reproducció.

Un altre element central del llibre és l’anàlisi de la construcció de la lògica de l’exclusió. Un recorregut cap a les causes del procés d’estigmatització, persecució i repressió contra l’alteritat. Això és, la construcció de l’enemic, tant interior com exterior, com a mecanisme de fuga i expiació del sistema de dominació. Primer contra els moviments mil•lenaristes, després contra els heretges, posteriorment contra els camperols rebels, i més tard contra els pobles colonitzats. Per finalment donar pas a la feminització de la repressió, contra les bruixes, i totes aquelles dones lliures i autònomes, que el primer capitalisme, al no poder subjugar, va convertir en bruixes per criminalitzar-les.

Per il•lustrar aquest procés, l’autora utilitza la metàfora anticolonial del Calibà i la seva mare, la bruixa algeriana Sycorax, de la obra “La tempesta” de Shakespeare. On el Calibà representa simbòlicament el cos proletari resistent a la lògica del capitalisme, i la bruixa l’anvers femení de la mateixa moneda .

Una altra idea fonamental que l’autora construeix magistralment a partir de la figura del Calibà és el fet que el capitalisme i el mode d’organització social que comporta s’han d’associar consubstancialment al colonialisme. I que ja des de bon principi, al sotmetiment de les classes dominades de l’interior calia afegir sobretot la conquesta i expol•li de les primeres colònies i l’esclavització o extermini de les poblacions col•lonitzades de l’anomenat “Nou Món” a partir de 1492.

Per concloure, podem dir, que amb aquest llibre, Silvia Federici, provinent del feminisme marxista dels 70, dóna una lliçó de com cal escriure un assaig acadèmic d’una manera senzilla i divulgativa que permeti l’accés a la informació a un públic més ampli.

En definitiva, una bomba, amb un anàlisi ben construït i completíssim, que aconsegueix armar una perspectiva anticapitalista, antipatriarcal i anticolonialista a la vegada.


COMPRAR EL LLIBRE

En aquest llibre se’ns convida a fer un viatge enrere en el temps cap a les arrels fundacionals del capitalisme. Ens situem a l’edat mitjana, des del segle XIII al XVI aproximadament, un moment clau i apassionant per entendre les condicions històriques de producció del present. És l’època de transició del feudalisme al capitalisme, que Marx havia conceptualitzat com a procés d’acumulació primitiva, element fundacional de la gènesi d’aquest mode de producció.

L’autora reinterpreta la teoria marxiana, realitzant un brillant viratge feminista, recol•locant a la dona en el lloc central de l’anàlisi. Recuperant de l’oblit i resignificant la repressió cap a la figura femenina com a element central per entendre el mecanisme de racionalització capitalista de reproducció social.

Federici ens explica el paper importantíssim que tingueren les dones en el procés extremadament lent i dolorós, pel qual les classes dominants aconseguiren el disciplinament social dels cossos i l’aquiescència suficient per a que tota una massa camperola s’encadenés a un lloc de treball venent el seu temps i força a canvi d’un salari.

Aquest procés s’inauguraria després d’un llarg període de revoltes socials camperoles al segle XIV i de conquestes socials arrencades a cops de mobilització al segle XV. A mig camí entre l’abolició de la servitud i l’emergència de camperols amb certa autonomia als marges comunals, en la que seria “l’edat d’or del proletariat europeu” segons Marx.

Arran d’aquesta situació de millores de les classes subalternes, i com a resposta immediata, es desencadenaria la reacció, amb l’obertura d’un complex mecanisme de domesticació social i de nova racionalització del càstig, que desembocaria finalment en la formació del proletariat i del capitalisme.

La tesi principal de l’autora és que aquest procés va requerir d’una guerra prèvia contra les dones paral•lel al procés d’expropiació de les terres comunals amb les enclosures o tancament dels camps. Així com en general d’una privatització de tots aquells espais intersticials i marginals. Fins arribar al control i disciplinament dels cossos, en especial els femenins, inaugurant una nova era de relacions patriarcals, el patriarcat del salari.

Aquest nou prisma de l’exclusió contra les dones, començaria separant en dos àmbits l’economia (producció-reproducció). I continuaria, recloent-les a l’àmbit reproductiu, menysvalorant la seva aportació a l’economia. Arribant a expropiar el rol femení de tots aquells àmbits de la producció on el paper de la dona era fins llavors hegemònic, com per exemple en la gestió de la reproducció.

Un altre element central del llibre és l’anàlisi de la construcció de la lògica de l’exclusió. Un recorregut cap a les causes del procés d’estigmatització, persecució i repressió contra l’alteritat. Això és, la construcció de l’enemic, tant interior com exterior, com a mecanisme de fuga i expiació del sistema de dominació. Primer contra els moviments mil•lenaristes, després contra els heretges, posteriorment contra els camperols rebels, i més tard contra els pobles colonitzats. Per finalment donar pas a la feminització de la repressió, contra les bruixes, i totes aquelles dones lliures i autònomes, que el primer capitalisme, al no poder subjugar, va convertir en bruixes per criminalitzar-les.

Per il•lustrar aquest procés, l’autora utilitza la metàfora anticolonial del Calibà i la seva mare, la bruixa algeriana Sycorax, de la obra “La tempesta” de Shakespeare. On el Calibà representa simbòlicament el cos proletari resistent a la lògica del capitalisme, i la bruixa l’anvers femení de la mateixa moneda .

Una altra idea fonamental que l’autora construeix magistralment a partir de la figura del Calibà és el fet que el capitalisme i el mode d’organització social que comporta s’han d’associar consubstancialment al colonialisme. I que ja des de bon principi, al sotmetiment de les classes dominades de l’interior calia afegir sobretot la conquesta i expol•li de les primeres colònies i l’esclavització o extermini de les poblacions col•lonitzades de l’anomenat “Nou Món” a partir de 1492.

Per concloure, podem dir, que amb aquest llibre, Silvia Federici, provinent del feminisme marxista dels 70, dóna una lliçó de com cal escriure un assaig acadèmic d’una manera senzilla i divulgativa que permeti l’accés a la informació a un públic més ampli.

En definitiva, una bomba, amb un anàlisi ben construït i completíssim, que aconsegueix armar una perspectiva anticapitalista, antipatriarcal i anticolonialista a la vegada.


COMPRAR EL LLIBRE

En aquest llibre se’ns convida a fer un viatge enrere en el temps cap a les arrels fundacionals del capitalisme. Ens situem a l’edat mitjana, des del segle XIII al XVI aproximadament, un moment clau i apassionant per entendre les condicions històriques de producció del present. És l’època de transició del feudalisme al capitalisme, que Marx havia conceptualitzat com a procés d’acumulació primitiva, element fundacional de la gènesi d’aquest mode de producció.

L’autora reinterpreta la teoria marxiana, realitzant un brillant viratge feminista, recol•locant a la dona en el lloc central de l’anàlisi. Recuperant de l’oblit i resignificant la repressió cap a la figura femenina com a element central per entendre el mecanisme de racionalització capitalista de reproducció social.

Federici ens explica el paper importantíssim que tingueren les dones en el procés extremadament lent i dolorós, pel qual les classes dominants aconseguiren el disciplinament social dels cossos i l’aquiescència suficient per a que tota una massa camperola s’encadenés a un lloc de treball venent el seu temps i força a canvi d’un salari.

Aquest procés s’inauguraria després d’un llarg període de revoltes socials camperoles al segle XIV i de conquestes socials arrencades a cops de mobilització al segle XV. A mig camí entre l’abolició de la servitud i l’emergència de camperols amb certa autonomia als marges comunals, en la que seria “l’edat d’or del proletariat europeu” segons Marx.

Arran d’aquesta situació de millores de les classes subalternes, i com a resposta immediata, es desencadenaria la reacció, amb l’obertura d’un complex mecanisme de domesticació social i de nova racionalització del càstig, que desembocaria finalment en la formació del proletariat i del capitalisme.

La tesi principal de l’autora és que aquest procés va requerir d’una guerra prèvia contra les dones paral•lel al procés d’expropiació de les terres comunals amb les enclosures o tancament dels camps. Així com en general d’una privatització de tots aquells espais intersticials i marginals. Fins arribar al control i disciplinament dels cossos, en especial els femenins, inaugurant una nova era de relacions patriarcals, el patriarcat del salari.

Aquest nou prisma de l’exclusió contra les dones, començaria separant en dos àmbits l’economia (producció-reproducció). I continuaria, recloent-les a l’àmbit reproductiu, menysvalorant la seva aportació a l’economia. Arribant a expropiar el rol femení de tots aquells àmbits de la producció on el paper de la dona era fins llavors hegemònic, com per exemple en la gestió de la reproducció.

Un altre element central del llibre és l’anàlisi de la construcció de la lògica de l’exclusió. Un recorregut cap a les causes del procés d’estigmatització, persecució i repressió contra l’alteritat. Això és, la construcció de l’enemic, tant interior com exterior, com a mecanisme de fuga i expiació del sistema de dominació. Primer contra els moviments mil•lenaristes, després contra els heretges, posteriorment contra els camperols rebels, i més tard contra els pobles colonitzats. Per finalment donar pas a la feminització de la repressió, contra les bruixes, i totes aquelles dones lliures i autònomes, que el primer capitalisme, al no poder subjugar, va convertir en bruixes per criminalitzar-les.

Per il•lustrar aquest procés, l’autora utilitza la metàfora anticolonial del Calibà i la seva mare, la bruixa algeriana Sycorax, de la obra “La tempesta” de Shakespeare. On el Calibà representa simbòlicament el cos proletari resistent a la lògica del capitalisme, i la bruixa l’anvers femení de la mateixa moneda .

Una altra idea fonamental que l’autora construeix magistralment a partir de la figura del Calibà és el fet que el capitalisme i el mode d’organització social que comporta s’han d’associar consubstancialment al colonialisme. I que ja des de bon principi, al sotmetiment de les classes dominades de l’interior calia afegir sobretot la conquesta i expol•li de les primeres colònies i l’esclavització o extermini de les poblacions col•lonitzades de l’anomenat “Nou Món” a partir de 1492.

Per concloure, podem dir, que amb aquest llibre, Silvia Federici, provinent del feminisme marxista dels 70, dóna una lliçó de com cal escriure un assaig acadèmic d’una manera senzilla i divulgativa que permeti l’accés a la informació a un públic més ampli.

En definitiva, una bomba, amb un anàlisi ben construït i completíssim, que aconsegueix armar una perspectiva anticapitalista, antipatriarcal i anticolonialista a la vegada.

Facebooktwittergoogle_pluspinterestmail