Per la memòria cooperativa

Amb les rutes pel cooperativisme històric, volem fer emergir la rica experiència del moviment cooperatiu de la nostra ciutat. Una història que ha estat soterrada, malauradament, per quaranta anys de dictadura i trenta més de democràcia desmemoriada. No obstant, per justícia amb les protagonistes d’aquella economia fraternal i solidària, forjadora de la identitat popular del país, així com per a promoure el naixement d’experiències futures, és imprescindible recuperar el nostre passat cooperativista. Les institucions, les iniciatives i els personatges que formaren una cultura integral cooperativista catalana ens esperen impacients en arxius i biblioteques; els edificis, recorreguts i les experiències d’aquella memòria cooperativa ens esperen al carrer.

Sants

La ruta pel cooperativisme històric santsenc podria ser un laberint infinit, donada la riquesa d’experiències que teixí, a Sants, aquella aposta obrera per l’autogestió. Hem triat alguns dels punts més significatius.

1. L'espanya industrial

Constituïda pels germans Muntades el 1847, arribà a ser la fàbrica tèxtil més important de l’Estat espanyol, amb 1.500 treballadors. Els seus entorns foren urbanitzats per acollir les famílies treballadores, i s’hi crearen nombroses cooperatives, sobretot de consum però també de producció.

2. L’Empar de l’Obrer

Carrer Premià, 13-15

Fundada el 1905 al carrer de la Llibertat, avui Autonomia, la Societat Cooperativa Col·lectiva L’Empar de l’Obrer va ser reconeguda pel seu caràcter col·lectivista. L’1 de juny de 1924 inaugurà l’edifici actual, que comptava amb escola pròpia. Avui és la seu de diverses entitats del cooperativisme català.

3. Fusió de les Cooperatives de Sants per l’Aprofitament del Carbó.

Plaça d’Osca, 6

Les cooperatives de consum del barri engegaren diferents projectes per a abastir-se directament de productes. Un d’ells fou la Fusió del Carbó, creada l’any 1919 a la plaça d’Osca, que proporcionava carbó, carbonet, carbonissa per brasers o tisa per a cuines econòmiques. Autonomia energètica, de mà cooperativa.

4. La Nova Obrera

carrer Guadiana, 22

El mateix any que Barcelona s’annexionava Sants, el 1897, es creava la Nova Obrera, fundada pel jornaler Vicenç Alsina. Manyans, peons, tintorers, vidriers i paletes formaren una entitat que, a més de les tasques pròpies del consum, tingué una secció cultural molt activa, així com un grup de dones encapçalat per Matilde Alonso.

5.La Lleialtat Santsenca

carrer Olzinelles, 31

Amb orígen en un coral d’obrers republicans federals, la Lleialtat fou fundada l’hivern de 1891 al carrer Callao (avui Toledo) per 11 socis, i el primer que adquiriren fou un bocoi de vi, un sac de mongetes i un altre de patates. El 20 de maig de 1928 inaugurava l’impressionant edifici actual (avui reivindicat pel barri) i el 5 de juliol de 1936 acollia la Festa de la Cooperació, organitzada pel Grup de Sants.

6. La Formiga Obrera / Flor de Maig (suc.núm. 3)

Galileu, 40

La cooperativa del carrer Galileu fou de les pioneres del barri (1885). Als baixos hi havia el magatzem, la botiga de queviures i el forn de pa; i els tres pisos constaven de cafè, oficines i sales on s’impartien, per exemple, classes d’esperanto. Fou de les primeres cooperatives “a la moderna”, és a dir, que col·lectivitzà els excedents i els destinà a previsió social. Fou absorvida per la Flor de Maig el 1918.

7. Model del Segle XX

Carrer Alcolea amb Violant d’Hongria

Amb l’esperança que el segle XX veiés la fi del capitalisme, cinc obrers de Sants fundaren la cooperativa el 1901. Aquell esperit impregnà l’entitat al llarg de la seva vida, doncs tingué una implicació molt elevada en el moviment cooperativista català, i els seus socis participaren activament en la vida sindical i política del país. Durant molts anys fou la cooperativa santsenca amb més massa social, i era coneguda per la seva important activitat cultural, formativa i educativa. L’edifici actual va ser inaugurat el 1922.

Poblenou

Barri proletari per excel·lència que ha sigut sempre bressol de la cooperació social. Autèntic viver d’experiències d’autoorganització de la classe treballadora . De societats d’oficis i suport mutu a ateneus, sindicats, mútues, escoles racionalistes, corals, grups esperantistes i excursionistes. Des de 1870 fins a 1939 hi arrelaren vora una vintena de cooperatives de consum, amb noms com la Magnòlia, La Fraternitat o El Jardí, que encara ressonen a la memòria col·lectiva. Moltes tingueren una vida efímera, però n’hi hagué quatre que esdevingueren entitats de referència.

1. La Cooperativa Pau i Justícia

carrer Batista amb Pere IV

Creada informalment entre 1895 i 1897, es legalitzà oficialment el juny de 1905. Fou una de les cooperatives més actives i de les més recordades al barri. Tant per la seva longevitat; com per la diversitat associativa que oferia (quadre escènic, biblioteca, coral, grup d’escacs, excursionisme). Per la quantitat de persones associades (578 abans de la guerra, 1.250 a la dècada del 1960). Però sobretot, per la construcció d’alternatives en l’àmbit reproductiu com l’escola Pau i Justícia i el grup Civit d’habitatges cooperatius.

Altres localitzacions: Habitatges cooperatius Grup Civit: carrers Bilbao, Marroc, Castella i Diagonal

2.Cooperativa L'Artesana

carrer LLull/Marià Aguiló

Una de les primeres del barri en fundar-se, el 1876 i de les més antigues que es recorden. Durant els primers 45 anys d’existència tingué múltiples seus de lloguer fins que construïren un bonic edifici en propietat. Just abans de la guerra, amb una efervescència cultural impresionant (quadre escènic, coral, excursions) comptava amb 500 associats. Després del cop d’estat feixista entrà en crisi i amb molts deutes canvià el nom per La Familiar. Des de llavors, la cooperativa s’esllanguí fins que el 1995 un acte “acomiadava” l’edifici. Una altra mostra de la memòria col·lectiva del barri enderrocada.

3. L'Econòmica del Poblenou

carrer Taulat, 93

Desconeixem la data de constitució però el 1893 ja la formaven una quarantena d’associats. Al 1920 la societat comptava amb gairebé 200 membres, però atravessà problemes econòmics i fins i tot, estigué a punt de desaparèixer. Pogueren salvar la situació gràcies a l’adquisició d’uns terrenys a un preu raonable que els permeté adquirir una seu pròpia. A la planta baixa hi havia la botiga-despatx, el magatzem, un forn i una sala de matança. Al primer pis, una gran sala-cafè i un petit escenari. I al pis de dalt, la sala de juntes i la biblioteca. No hem trobat els motius exactes de la desaparició però sabem que cap el 1931 deixà d’existir.

4. La Flor de maig

carrer Doctor Trueta/passatge Bori

Creada el 10 de novembre de 1890 per setze treballadors arribà a ser la cooperativa més important de Catalunya amb 1.600 famílies associades, set sucursals a la ciutat i una granja a Cerdanyola. Destacà per l’organització de tot tipus d’events culturals, per l’oferta educativa, per la capacitat mutualista (contribuí a fundar una de les mútues més importants, la Vil·la de Salut L’Aliança). I en general, per ser sempre a l’avantguarda del moviment, essent la primera que acceptà a la dona com a sòcia de ple dret el 1929. Després del cop militar, en plena dictadura, entrà en decadència fins als anys 50, quan es malvengueren la majoria de propietats i desapareixé. La seu central actualment ha sigut ‘recooperada’ pel veïnat.

 

 

La Barceloneta

Avui, la memòria cooperativa de la Barceloneta s’està recuperant gràcies a l’abundant documentació conservada a l’Arxiu Popular de la Barceloneta, recopil·lat durant anys per Paco López Tey, i que avui és consultable a l’Arxiu de Ciutat Vella, i també gràcies als testimonis de veïns i veïnes que recorden vivències de les cooperatives del barri, i que en són la memòria viva.

1. La Fraternitat

Sant Carles, 9

Fundada l’1 de desembre de 1879 per republicans federals com Josep Torrelles, la Fraternitat va ser una entitat molt implicada en el moviment cooperativista català, amb una important activitat cultural que anà més enllà de la pròpia tasca econòmica. El magnífic edifici del carrer Sant Carles, avui Biblioteca de la Barceloneta, va ser adquirit el 1910 i s’inaugurà el 1918. El teixit cooperatiu del barri el completava, entre d’altres, la Cooperativa Segle XX del carrer Ginebra, 24, avui reivindicada pel veïnat del barri com a equipament autogestionat.

2. Segle XX

Ginebra, 24

Fundada per un grup de 100 associats, el 20 de febrer de 1901. Al principi amb una petita botiga de queviures. Cobrien les despeses de les famílies dels mariners morts en naufragis. La cooperativa va anar creixent i va obrir un forn de pa, un cafè-taverna i una sucursal de la botiga de queviures al carrer Atlàntida 25. A finals dels anys 20 comptava amb prop de 300 socis. Durant la República va canviar el nom pel de Cooperativa Obrera y Popular el Siglo XX. La Guerra Civil va suposar la paràlisi total de l’activitat cooperativa. El patrimoni de El Siglo XX és encara avui motiu de disputa. El veïnat reclama que l’immoble, actualment abandonat i en estat semi-ruinós, sigui aprofitat per a ús popular i de les entitats barrials, recuperant així part de l’esperit cooperatiu de la Barceloneta.

3. Centre Cooperatiu de Pescadors

Passeig Joan de Borbó, 53

La pesca sempre ha estat un ofici arriscat i perillós. Per això, des de l’Edat Mitjana els pescadors s’han organitzat per regular el seu ofici i ajudar-se mútuament. Així, sota un esperit de solidaritat i cooperació els pescadors han creat al llarg dels segles confraries, gremis, mutualitats, germandats, pòsits o cooperatives per atendre conjuntament les necessitats de subsistència. Va funcionar des del 1901 fins el 1979. A la planta baixa hi havia el cafè, d’uns setanta metres quadrats. Aquest comunicava internament amb el magatzem de queviures, l’entrada del qual donava al carrer del Mar, 104. Als baixos, d’uns dos-cents metres quadrats, hi havia les oficines, la sala de reunions i una gran sala d’esbarjo amb taules de billar.

Altres barris on fem rutes per la memòria cooperativa:

Gràcia

1. Plaça de la Revolució

2. Teixidors a Mà

Terol, 26

3. La Lleialtat

Montseny, 47

4. Cooperativa General de Consum

Sant Joaquim, 20

5. Popular de Barcelona sucursal núm. 1

Pere Serafí, 7

6. La Previsora

Llibertat, 36

Sant Andreu

1. Can Fabra

2. La Guardiola Familiar

Burriana, 54-56

3. La Confiança Andreuenca

Pons i Gallarça, 103

4. Cooperativa Andreuenca

Gran de Sant Andreu, 263

El Clot

1. La Formiga Martinenca

Mallorca, 580

2. L’Antiga del Camp de l’Arpa

Fontova, 12

3. La Flor de Maig sucursal núm. 4

Muntanya, 62

4. L’Amistat Martinenca

Besalú, 56

Barcelona

A banda de les rutes pels barris cooperativistes amb la Ruta per Barcelona volem abastar més experiències d’aquella ciutat obrera que, entre 1870 i sobretot fins 1939, posà en pràctica una economia solidària i transformadora al servei de milers de persones. De Gràcia a la Barceloneta, Barcelona cooperativa!

1. Teixidors a Mà de Gràcia

Terol, 26-28

Fundada el 1876 per membres de societats obreres com Domènech Perramon, la Cooperativa Teixidors a Mà (avui edifici del Teatreneu) és una entitat representativa del ric teixit cooperativista que poblà la Gràcia federal, republicana i obrerista. A més de Teixidors, l’any 1936 a Gràcia existien 10 cooperatives obreres de consum, com la Lleialtat del carrer Montseny (avui Teatre Lliure) o La Previsora del carrer Llibertat, 36.

2. Unió Cooperatista de Barcelona

Urgell, 178

Resultat de la fusió, el 1927, entre les cooperatives El Rellotge i La Dignitat, la UCB representà la posada en pràctica de l’ideal de la Cooperativa Única, una gran cooperativa amb prou potència econòmica com per assegurar les prestacions socials als seus associats i afrontar la transformació social. L’any 1927 produia 14.000 kilos de pa a la setmana i tenia 779 famílies associades.

3. Unió de Cooperatives per a la Fabricació de Pastes per a Sopa

Aurora, 11 bis

La Fàbrica de Pastes per Sopa es constituí l’any 1920 com una propietat col·lectiva de les cooperatives catalanes. Va ser el gran projecte per a passar al segon nivell de l’economia cooperativa: que les cooperatives de consum s’autoabastissin amb producció pròpia. A més, l’edifici de la Unió albergà també la Federació de Cooperatives i la redacció del periòdic Acció Cooperatista, i va ser punt de trobada setmanal dels membres més actius del moviment.

4. La Fraternitat de la Barceloneta

Sant Carles, 9

Fundada l’1 de desembre de 1879 per republicans federals com Josep Torrelles, la Fraternitat va ser una entitat molt implicada en el moviment cooperativista català, amb una important activitat cultural que anà més enllà de la pròpia tasca econòmica. El magnífic edifici del carrer Sant Carles, avui Biblioteca de la Barceloneta, va ser adquirit el 1910 i s’inaugurà el 1918. El teixit cooperatiu del barri el completava, entre d’altres, la Cooperativa Segle XX del carrer Ginebra, 24, avui reivindicada pel veïnat del barri com a equipament autogestionat.

Rutes amb bici

Totes les rutes també es poden fer en bicicleta!

GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ AMB LA COOPERATIVA

biciclot_logo

Des del 2012 tenim un conveni amb Biciclot amb qui conjuntament realitzem el Bicibarris cada tardor.

Rutes a mida

L’epidermis dels barris la conformen diferents capes que s’entrellacen i connecten en l’espai i el temps.

Per això oferim la possibilitat de fer les rutes a mida, tant des d’una visió històrica com actual.

Per a tots els públics

Adaptem les rutes a les necessitats de cada grup

Adeqüem la didàctica, el contingut i el format a les necessitats i nivell del grup que les contracti.

Hem realitzat rutes per a estudiants d’escoles, instituts i universitats, fins a entitats, associacions, cooperatives, fundacions, col·lectius, administracions públiques i grups d’estudi, recerca o viatge.

Si esteu interessades en contractar alguna de les nostres rutes no dubteu en posar-vos en contacte.

Contacta amb l'àrea de rutes

13 + 7 =