“Huertas Claveria

i els barris de Barcelona”

Amb aquestes rutes volem recordar i homenatjar a Josep Maria Huertas Claveria (1939-2007), una de les figures que més van contribuir a posar al mapa i al descobriment de barriades, moltes vegades amagades, de la ciutat. Primer foren les realitats marginades rere l’oblit, la repressió i “el desarrollismo” durant el tardofranquisme (les barraques, l’extraradi, el distrito V…); després, la ciutat expropiada que s’escombrava sota l’estora rere l’especulació i la ciutat aparador de la Barcelona olímpica.

L’objectiu és conèixer els barris de Barcelona des de la mirada d’un periodista que va recórrer i narrar l’altra geografia de Barcelona, sempre del costat de les necessitats i experiències dels seus habitants i recolzant els moviments populars urbans. A les seves cròniques amb la seva òptica particular, la ciutat esdevenia diferent i els carrers adquirien una altra personalitat: la monotonia es diluïa, els grisos s’apagaven i emergien tots els colors dels barris, els seus racons i la seva gent. Són precisament aquests racons, aquells colors, aquella gent, els que volem tornar a reviure i rememorar al llarg d’aquests itineraris.

Aquesta és una proposta que vam elaborar conjuntament amb la cooperativa Biciclot per l’edició del Bicibarris 2013 i estan pensades per a ser realitzades en bicicleta.

Sota la marca Barcelona, les barcelones reals i quotidianes ens esperen!

Qui era Huertas Claveria?

Josep Maria Huertas Claveria va néixer a Barcelona el 24 de novembre de 1939. El 1963, començà a estudiar periodisme a l’Escola Oficial de Madrid. Durant aquella època començà a col·laborar amb la revista Signo i El Correo Catalán. El 1966 va ser un dels impulsors del Grup Democràtic de Periodistes, asociació que va treballar per la defensa de la llibertat de premsa durant la Dictadura.

El juliol de 1975, patí la repressió franquista al publicar a Tele/eXpres un reportatje sobre els  mueblés que molestà a alguns càrrecs de l’Exèrcit. El 22 de juliol el detingueren i, més tard, el processaren per injúries, fet que motivà la primera vaga de premsa a España des del final de la Guerra Civil. El denominat cas Huertas convertí el periodista en un referent de la lluita antifranquista.

Reporter de ciutat i de barri, Huertas entenia el seu treball com un servei a la comunitat. Denunciava els problemes dels més desfavorits i les actuacions abusives del poder. Considerava la Història social com una eina primordial per desenvolupar la seva tasca periodística. Als seus reportatjes, describía les transformacions de la ciutat, que coneixia al milímetre, criticant-les quan aquestes es feien d’esquenes al poble.

Durant tota la seva trajectòria, Huertas esdevingué una persona fonamental pels moviments socials veïnals de la ciutat on hi participà activament des del Poblenou i al llarg de dues dècades es dedicà a recuperar i mantenir viva la memòria popular dels barris. Fou un periodista de base, sempre a peu de carrer, que redactava els seus articles després de conèixer personalment la realitat concreta de la que tractava, passejant-se per tota la geografia popular, parlant amb els seus veïns i veïnes. Incansable, Huertas va escriure més de 6.000 articles a diaris i revistes en 126 publicacions diferents entre capçaleres de resistència antifranquista, mítiques revistes veïnals i més tard, a mitjans de comunicació de gran tirada (El Correo Catalán, Telexpres, Quatre Cantons, La Veu del Carrer, El Periódico, La Vanguardia, Avui entre d’altres).

De ben segur que moltes recordeu aquells llibrets de colors pastel tant característics que habitaven tots els prestatges de totes les cases cap a la segona meitat dels anys 70 i principis dels 80. La col•lecció es deia “Tots els barris de Barcelona”, la escrigueren Jaume Fabre i Huertas (en part des de la presó, tancat durant un any per un article sobre els mueblés). En cada volum, repassaven temàticament cada una de les barriades de la ciutat: els seus orígens, la història, els personatges, les anècdotes… Aquella sèrie de monografies foren un raig de claror per molta gent després de la “llarga nit” de la dictadura franquista.

El maig de 2006, fou escollit decà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, càrrec que ocupà fins la seva mort, deu mesos més tard. Va morir la matinada del 4 de març de 2007 al patir un vessament cerebral.

Les Corts

Entre la riera Blanca i la riera de Magòria en data antiga nasqué el poble de Les Corts. El nom prové del llatí Corts o Cortis, per ser un terreny agrícola format de masos i masies dispersos. Malgrat l’annexió a Barcelona el 1897, mantingué un fort caràcter rural fins ben entrat el segle XX, on fins i tot, ni l’obertura de la Diagonal ni la creació d’una petita perifèria industrial variaren significativament les característiques de la població. Seguí essent bàsicament un poble fins els anys 1950-70, quan, llavors si, l’especulació desaforada, promoguda pel desarrollismo franquista modificà profundament la fesomia de la vil·la, convertint-la en pocs anys en una zona de gratacels, oficines i usos residencials per famílies amb cert poder adquisitiu. És durant aquella època d’obertura de grans vies i modificacions urbanístiques on hi aparegué amb força un moviment veïnal que intentà preservar la coherència territorial del barri, amb reivindicacions de les quals Huertas en feu sempre d’altaveu. Durant el recorregut, passejarem des de Les Corts velles a Les Corts noves, viatjarem des de Les Corts més rural a l’industrial, veurem algun exemple de pelotazo immobiliari i coneixerem algun dels racons més emblemàtics del barri.

Esquerra de l’Eixample

Josep Maria Huertas Claveria va tenir una relació periodística amb la majoria de barris de Barcelona. La seva obra central, Tots els barris de Barcelona, és testimoni de l’estima i coneixement de la vida quotidiana dels habitants d’aquella ciutat que existia més enllà del Quadrat d’Or. És coneguda la seva relació inicial amb el Guinardó, on conegué el món polític, social i de barri que no l’abandonaria mai, així com el seu vincle amb el Poblenou, barri que feu seu amb la passió que el caracteritzava. Per què doncs aturar-nos a l’Esquerra de l’Eixample? Doncs perquè, malgrat el propi Huertas reconeixia que era un barri en un inici amb una identitat complexa, fou important en la seva trajectòria. A l’Esquerra de l’Eixample hi va viure la infantesa, hi fou empresonat i hi va acompanyar, com en tantes altres ocasions, lluites per a salvar el patrimoni de la ciutat, com la de la Casa Golferichs, amenaçada pel terror de l’Eixample: Nuñez y Navarro.

Barri de Sant Pere

(Ciutat Vella): L’ombra del barri Gòtic

Sempre a cavall entre la història i el periodisme, destinà la major part dels seus escrits sobre els barris barcelonins a aquells territoris, precisament, que no formaven part de la Ciutat Vella. D’aquest Districte, no obstant, n’hi hagué dos que, per les seves característiques, cridaren la seva atenció. El primer fou, evidentment, el Xino o el Raval, però en segon lloc fou el sempre discret barri de Sant Pere. Per la seva antiga història de rebomboris, obrerisme i lluites veïnals, mereix ser revisitat com a part de la Barcelona popular, i rescatar-lo de l’ombra del sempre mimat- en paraules de Huertas- barri Gòtic.

Sant Martí

Manchester Català?

Obrador de Barcelona?

Sant Martí de Provençals ha estat sovint presentat com el territori més paradigmàtic de l’arrencada industrial a Catalunya. Poblat des de l’edat mitjana en torn una esglesiola, la gran extensió de terreny que cobria el municipi, independent des de 1714, aviat provocà una clara diferenciació territorial entre les diverses zones que el composaven (El Clot, El Camp de l’Arpa, Poblenou, La Sagrera…). Aquestes diferències s’eixamplaren encara més amb la pèrdua de l’autonomia i l’annexió a Barcelona el 1897, que tornà a re-dividir administrativament els nous districtes. La condició perifèrica i l’enclau estratègic pel que fa als transports esdevingueren determinants pel fort desenvolupament fabril des de la meitat del segle XIX fins la reconversió industrial de la dècada de 1980. Durant el recorregut visitarem l’antic nucli del Clot: l’ajuntament, el mercat… i des d’allà anirem a cercar l’antiga església fundacional dedicada a Sant Martí.

Poblenou

En una ruta d’homenatge a la ciutat que va glosar Huertas Claveria cal donar una rellevància especial al Poblenou. Poblenoví d’adopció, visqué gran part de la seva vida en aquest barri on participà activament en el moviment veïnal, clar referent en les lluites per aconseguir un barri millor. El polifacètic Huertas ho feu primer com a cristià de base a la parròquia de Santa Maria i després participant molt activament en la fundació de la clandestina Comissió de Barri, les classes per a migrants (apropem-nos), la creació de l’Associació de Veïns del Poblenou, de l’Arxiu Històric del Poblenou o de l’Ateneu Popular Flor de Maig. Fins la seva mort, el 2007, estigué profundament compromès amb totes les lluites veïnals, com la de Can Ricart, que es desenvoluparen al territori.

Rutes amb bici

Totes les rutes també es poden fer en bicicleta!

GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ AMB LA COOPERATIVA

biciclot_logo

Des del 2012 tenim un conveni amb Biciclot amb qui conjuntament realitzem el Bicibarris cada tardor.

Rutes a mida

L’epidermis dels barris la conformen diferents capes que s’entrellacen i connecten en l’espai i el temps.

Per això oferim la possibilitat de fer les rutes a mida, tant des d’una visió històrica com actual.

Per a tots els públics

Adaptem les rutes a les necessitats de cada grup

Adeqüem la didàctica, el contingut i el format a les necessitats i nivell del grup que les contracti.

Hem realitzat rutes per a estudiants d’escoles, instituts i universitats, fins a entitats, associacions, cooperatives, fundacions, col·lectius, administracions públiques i grups d’estudi, recerca o viatge.

Si esteu interessades en contractar alguna de les nostres rutes no dubteu en posar-vos en contacte.

Contacta amb l'àrea de rutes

13 + 15 =