RUTES URBANES

En marxa per la ciutat comuna

Les ciutats estan fetes a cops de gent. No només els arquitectes, o els prohoms, o els grans industrials han dissenyat l’espai públic de les nostres ciutats. També la gent, sobre tot la gent, l’ha modelat amb les seves pròpies mans. Amb les seves petites quotidianitats, amb les seves grans gestes, la gent és la gran protagonista de la creació urbana.

No obstant, aquest protagonisme social sovint és oblidat de forma interessada. Ens diuen que el mèrit sempre és dels altres: dels que estan a sobre, dels que s’ho miren des de lluny o projecten des de dalt. Però no ho oblidem: històricament, la ciutat ha estat creada pels homes i les dones de les classes populars, que l’habiten i que la treballen, que la recorren i la defensen, que la critiquen i la transformen.

En aquest sentit, la realitat de l’espai públic barceloní, així com dels equipaments socials que el fan habitable, és una història feta de lluita i reivindicacions. Als anys 60 i 70 del segle passat, el moviment veïnal s’enfrontà a l’urbanisme franquista i als seus promotors immobiliaris, i d’aquella lluita en nasqueren parcs i jardins, places i ateneus. En la transició i ja durant els Ajuntaments democràtics, els barris seguiren conquistant escoles, centres d’atenció primària, biblioteques, centres cívics o zones verdes.

Avui, després del boom immobiliari i de la seva implosió, en la era de les “ciutats-marca” i de les tematitzacions turístiques, des de molts barris barcelonins sorgeixen iniciatives per a fer, de nou, una ciutat digna pels seus habitants. Horts comunitaris, equipaments culturals, resistències als desnonaments, ateneus, mercats d’intercanvi o festes populars són iniciatives que volen reapropiar-se de la ciutat per a que esdevingui la ciutat de totes i tots: la ciutat comuna.

Des de Biciclot i La Ciutat Invisible, cooperatives impulsores del Bicibarris, vam crear aquests itineraris per l’edició del 2014 i us volem convidar a conèixer aquestes experiències de la mà dels seus protagonistes.

La ciutat feta de cops de gent, a cops de bici!

Eixample

Visitarem les experiències que es donen a l’ombra de la Sagrada Familia, coneixerem la lluita veïnal per a recuperar l’antic Cinema Niza, el solar de l’antic convent de Germanetes on molt aprop s’aixopluguen projectes socials i coneixerem la tasca de l’Associació Helios Gòmez que reclama la figura d’aquell que hi pintà la Capella Gitana, i que defensa la creació del Parc de la Llibertat i el Museu d’Art Polític de Catalunya.
Aquest itinerari està pensat per a ser realitzat en bicicleta degut a les distàncies entre els diferents punts.

1. A l’ombra de la Sagrada Família

Plaça de la Sagrada Familia, núm. 12

Què succeeix més enllà de les aglomeracions turístiques, les botigues de souvenirs i els autobusos mal aparcats? De les experiències que es donen a l’ombra de la Sagrada Familia, coneixerem la lluita veïnal per a recuperar l’antic Cinema Niza.

2. Fer comunitat en un barri sense espais verds

Cantonada Borrell amb Consell de Cent

L’Eixample és el districte de Barcelona amb més densitat de població i, a la vegada, amb menys espais verds. Aquesta mancança ha estat sempre denunciada pel moviment veïnal i avui s’ha passat a l’acció. En el solar de l’antic convent de Germanetes, hi floreixen horts urbans i cúpules que aixopluguen projectes socials.

3. De presó a Parc de la Llibertat

Entença, 155

Els murs de la presó Model, inaugurada el 1904, simbolitzen la vessant repressiva de la història de Barcelona. Des dels seus inicis, s’hi han empresonat pobres i exclosos, així com tot tipus de dissidents polítics i socials. Avui, quan la seva tasca repressiva arriba a la fi, l’Associació Helios Gòmez reclama la figura d’aquell que hi pintà la Capella Gitana, i hi defensa la creació del Parc de la Llibertat i el Museu d’Art Polític de Catalunya.


Ciutat Vella

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Morbi urna nulla, maximus non accumsan vel, auctor sed sem. Aenean et dignissim orci, vitae blandit nunc. Quisque lacinia quam eu pharetra laoreet. Nullam arcu lorem, feugiat a pulvinar sed, dapibus a dui. Aliquam consequat faucibus faucibus. Integer venenatis metus eu ex aliquet, non finibus sapien auctor. Donec aliquam ac turpis et convallis. In sagittis porta blandit. Curabitur iaculis nisi elit, ac mollis nisl egestas id. Duis ultrices lacinia lectus, et pulvinar ligula porttitor quis. Suspendisse tempus faucibus nunc ut efficitur. Duis vestibulum ultricies dignissim.

1. La lluita del veïnat de la Barceloneta contra l’expolotació turística

Plaça Poeta Bosca, s/n

L’estiu del 2014, el veïnat del barri marítim de la ciutat ha esclatat pels problemes de saturació turística. Els mitjans de comunicació han parlat del “caràcter low cost i íncivic” d’alguns turistes com a font del problema. Quina és, però la qüestió de fons? En parlarem amb les pròpies veïnes.

2.El Princesa, la casa gran del moviment de l’okupació de Barcelona

Via Laietana, 14

Fins 1996, les ocupacions d’edificis abandonats a Barcelona eren realitats discretes en alguns barris de la ciutat. Joves antiautoritaris i llibertaris convertien espais buits en centres de contracultura política i existencial. El 1995, però, l’okupació fou castigada en el nou Codi Penal i el moviment decidí okupar l’antic Cinema Princesa per a revolucionar la ciutat.

3. El Forat de la Vergonya, parc autogestionat veïnal

Pou de la Figuera, s/n

A partir de l’any 2000, l’Ajuntament de Barcelona inicià l’expropiació de finques del barri de la Ribera, amb l’objectiu que fer-hi un gran aparcament. De la resistència als desnonaments en sorgí un col•lectiu veïnal que inicià l’apropiació dels solars resultants amb la plantada d’un arbre. Naixía El Forat de la Vergonya, i l’avet es convirtí en el símbol de la resistència de les classes populars a ser expulsades del centre històric barceloní.

4.En defensa de l‘habitatge social i el patrimoni històric

Rec Comtal, 17-19

En aquest trajecte per les lluites que construeixen la ciutat comuna, acabarem amb el testimoni del veïnat del barri de Sant Pere, que des de el 1997 demana que als terrenys de l’antic Economat Militar del carrer Rec Comtal s’hi faci habitatge social. Avui ja s’hi està construint, però són habitatges? Endevineu-hi que s’hi vol fer!

 

Sant Martí

El recorregut ens conduirà des de la cruïlla amb el Clot fins al cor del Poblenou, travessant Sant Martí de Provençals per la Verneda i el Besòs, transitant per un barri construït pel seu veïnat. Des de la lluita per dotar-lo de fonts i safareigs públics, fins a l’ocupació de solars propietat de la banca per fer-hi horts i espais comunitaris, el districte de Sant Martí és un bon exemple de lluita veïnal per defensar la ciutat comuna.

1. El Rec Comptal i la xarxa de safareigs públics

Carrer Sèquia comptal

Al segle XIX, la descoberta sobre la funció higiènica de l’aigua va fer que a la ciutat és construïssin una xarxa de fonts i safareigs públics, el desenvolupament de la qual va anar en paral•lel al cobriment del clavagueram. Els safareigs eren uns espais públics utilitzats fonamentalment per dones. La tasca quotidiana i feixuga de fer la bugada durant molts anys es va fer de forma col•lectiva, però amb la proliferació de les rentadores automàtiques, es va anar privatitzant i traslladant a les llars.

2. Besos al Besòs o la lluita per un barri digne

Plaça de la Palmera de Sant Martí, s/n

L’octubre i novembre de de 1990, el veïnat del Besòs va protagonitzar un dels conflictes més durs de lluita contra l’especulació. Els i les veïnes van resistir i guanyar la batalla per defensar la plaça de la Palmera de la requalificació per construir-hi 196 nous habitatges en una zona superpoblada i mancada d’equipaments.

3. La lluita autònoma del barri del Besòs

Rambla Prim, 22

Des de principis del 1976, fins a finals de 1977, el veïnat del Besòs es va aixecar contra l’Ajuntament de Barcelona per denunciar el deteriorament dels edificis del barri i la despreocupació absoluta del Patronat Municipal de l’Habitatge sobre els blocs de pisos construïts durant el període Porcioles. En assemblees veïnals que vincularen prop de 2000 persones, els veïns i veïnes van aconseguir guanyar algunes de les batalles més importants per dignficar el barri, mitjançant okupacions d’edificis, manifestacions multitudinàries i enfrontaments amb la policia.

4. L’Ateneu Popular la Flor de Maig

Doctor Trueta, 195

Tot i que el camí de la Societat Cooperativa Obrera d’Estalvi i Consum la Flor de Maig es remonta al 1890, l’espai veïnal autogestionat sota gestió comunitària que és avui l’Ateneu Popular Flor de Maig arrenca de l’okupació de l’edifici a l’octubre de 2012. Actualment, aplega a nombrosos col•lectius, entitats, associacions i veïns del barri que hi desenvolupen tot tipus d’activitats socioculturals, reivindicatives i formatives, però és, sobre tot, un punt de trobada de la comunitat.

5. L’hort Indignat del Poble Nou

Fernando Poo, 42-48

L’itinerari acabarà a un dels tres horts comunitari amb què compta el barri del Poblenou. L’hort indignat del Poblenou neix el novembre del 2011 estretament vinculat a l’assemblea local del moviment 15M. El solar que okupa és propietat de Catalunya Caixa. Actualment, unes 25 llars del barri hi participen i impulsen una iniciativa que buscar recuperar espais buits del barri a través de la pràctica de l’agricultura urbana comunitària.


Les Corts

L’actual barri de Les Corts de Barcelona es debat entre condolidar-se com la porta d’entrada principal de la Ciutat dels Negocis o mantenir l’esperit de barri popular que tingué fins la dècada de 1960. Aquesta tensió, però, no és nova i és fruit d’un llarg procés històric que encara cueja, – un combat entre allò comú i allò privat, entre el capital i les persones – en el que està en joc l’apropiació de l’espai públic i la ciutat. La destrucció dels nuclis obrers cortsencs com la Colònia Castells o l’entorn d’Anglesola- Vidreries Planells i l’extensió del districte econòmic al llarg de la Diagonal, ens pot inclinar a pensar que el gran capital està guanyant la partida a la ciutat comuna. Però on hi ha poder hi ha resistència, i malgrat les circumstàncies, encara queden petits projectes polítics i socials, de recuperació de la memòria, així com també lluites veïnals que han resultat parcialment reeixides. Proposem un itinerari pel barri en bicicleta que inclourà la intervenció d’alguns dels i les protagonistes del territori, per a què es visibilitzin aquests espais d’esperança i el combat mantingut per la reapropiació de la ciutat de tots i totes.

1) Presó de dones de Les Corts
2) Anglesola- Planells-15 M
3) Colònia Castells-plaça del Carme
4) jardí de les Infantes- passatge Tubella
5) Ateneu Popular de Les Corts
6) Barça 2000


Sant Andreu

Us proposem un itinerari voltant bona part del Districte amb un únic punt d’aturada, La Fabra i Coats, on descobrirem el desenvolupament del projecte de l’Ateneu l’Harmonia des dels seus origens fins l’actualitat, alhora, dins del marc de la Fira de la Xarxa d’Economia Solidària, coneixerem diferents propostes que provenen d’entitats, col·lectius i empreses cooperatives que lluiten per un altre model de ciutat i de societat.


Rutes amb bici

Totes les rutes també es poden fer en bicicleta!

GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ AMB LA COOPERATIVA

biciclot_logo

Des del 2012 tenim un conveni amb Biciclot amb qui conjuntament realitzem el Bicibarris cada tardor.

Rutes a mida

L’epidermis dels barris la conformen diferents capes que s’entrellacen i connecten en l’espai i el temps.

Per això oferim la possibilitat de fer les rutes a mida, tant des d’una visió històrica com actual.

Per a tots els públics

Adaptem les rutes a les necessitats de cada grup

Adeqüem la didàctica, el contingut i el format a les necessitats i nivell del grup que les contracti.

Hem realitzat rutes per a estudiants d’escoles, instituts i universitats, fins a entitats, associacions, cooperatives, fundacions, col·lectius, administracions públiques i grups d’estudi, recerca o viatge.

Si esteu interessades en contractar alguna de les nostres rutes no dubteu en posar-vos en contacte.

Contacta amb l'àrea de rutes

1 + 8 =