Telèfon llibreria: 932 989 947 cooperativa@laciutatinvisible.coop

Primavera, estiu, etc.

Marta Rojals

La Magrana, Barcelona, 2011

 Èlia torna al poble el dia de Tots Sants per a passar uns dies amb la família. Té trenta-quatre anys i està en plena crisi personal: la parella l’acaba de deixar, i li perilla la feina en el despatx d’arquitectura… A partir d’aquí, tot és recomençar.  No has llegit encara la magnífica novel·la de la Marta Rojals? Nostàlgia íntima, balanç gene

racional.  Per a gaudir pensant-nos…

Belén Gopegui

Acceso no autorizado

Mondadori, 2011.

La solvència de Gopegui, a aquestes alçades, està fora de dubte. Amb novel·les com La conquista del aire o Lo real ja ens havia deixat amb la boca oberta, per la profunditat psicològica dels seus personatges, o per les trames polítiques incisives. A la darrera retrata les debilitats d’una vicepresidenta del govern davant de la inesperada irrupció d’un hacker en la seva vida. Narrativa d’alta qualitat, radicalment d’esquerres.

Isaac Rosa

La mano invisible

Seix Barral, 2011.

Fer referències al treball assalariat en una novel·la no és massa habitual en una panorama narratiu com l’actual, on sembla que els protagonistes de la majoria de ficcions visquin de l’aire. Per contra, Isaac Rosa -conegut pels seus articles a Público o per El pais del miedo– situa l’explotació laboral en l’epicentre de la seva darrera novel·la, i ho fa de forma implacable.


Montserrat Roig

Diari d’uns anys (1975-1981)

A Contravent, 2011.

Arrel del 20è aniversari de la mort de Montserrat Roig, l’editorial Contravent ha antologat una sèrie d’articles d’una de les millors escriptores en llengua catalana. Roig, novel·lista excepcional, com a assagista no es quedà enrera, i el seu compromís polític –feminista, catalanista, d’esquerres- la feu escriure de forma intel·ligent, i alhora poètica.

 

Obra col·lectiva

Ningú no ens representa. Poetes emprenyats

Setzevents, 2011.

 Blanca Llum Vidal, Carles Rebassa, David Caño, Davi Castillo, Enric Casasses, Ester Xargay, Mireia Calafell, Núria Martínez-Vernis i fins a 71 poetes indignades participen, sense signar personalment, en aquesta obra col·lectiva que es gestà a “la plaça que fou poema de Catalunya”. Un luxe que al 15M tinguem guerrilleres poètiques com aquestes! Ningú, ningú, ningú no ens representa.

 

Carlos Taibo

El 15M en sesenta preguntas.

Catarata, 2011.

I parlant del 15M, tenim una altra obra del prolífic Taibo sobre el moviment que és de totes i de ningú. De forma pedagògica, l’autor ens planteja els dilemes sobre el moviment, i s’hi aproxima de forma respectuosa i autocrítica respecte la figura de l’intel·lectual, fet que és d’agrair. La seva lectura inclou el reconeixement de les lluites anteriors del moviment, carrega contra l’esquerra tradicional, i aposta per a aprofundir en les tendències autogestionàries del moviment com a camí per a superar el capitalisme.

VVAA

Informe sobre las revueltas árabes

Ediciones del Oriente y el Mediterráneo

Túnisia, Egipte, Libia, Siria, Yemen i Bahréin són els països nordafricans i àrabs on les revoltes socials s’han enfrontat amb major intensitat als règims autoritaris que patien. Uns processos revolucionaris amb característiques i conseqüències molt diverses, que obliguen a revisar els lamentables clitxés occidentals sobre l’islam i la democràcia, i que mostren, més enllà dels tòpics, la força global –ara sí- de l’autoorganizació social.

Sílvia L. Gil

Nuevos feminismos. Sentidos comunes en la dispersión.

Traficantes de Sueños, 2011

Què ha passat en les darreres dècades amb el moviment feminista? Ha mutat? Ha desaparegut? Qué son els nous feminismes? Aquest llibre es situa on la majoria de les històries del moviment feminista es detenen: la dècada dels noranta.  Una dècada en què moltes de nosaltres vam haver de reinventar, de formes múltiples i sovint critiques, un fecund bagatge emancipador. Del feminisme, als feminismes?

Michael Hardt, Toni Negri

Commonwealth. El proyecto de una revolución del común.

Akal, 2011.

Com podem transformar la indignació i la rebel·lió en un procés durador? Com convertir en poder constituent els experiments de democracia, no només democratitzant una plaça pública o un barri, sinó inventant una societat alternativa que sigui veritablement democràtica? Per a qui li agradi la teoria política, aquest és un dels llibres fonamentals dels propers anys. Identifica com a font central de l’antagonisme la insuficiència de les constitucions republicanes modernes, en particular els seus règims de treball, propietat i representació. I planteja la necessitat de la revolta i la seva organització perquè perduri en el temps i possibiliti construir noves formes de vida i formacions socials alternatives. I és la idea del “comú”,  que substitueix la oposició entre allò privat (el mercat) i allò públic (l’Estat) el que fonamentarà aquest procés d’autonomia col·lectiva permanent.

Josep Termes

Història del moviment anarquista a Espanya

L’Avenç, 2011

Aquesta obra monumental és, amb la mort recent del seu autor, un digne exponent del llegat impressionant que Termes ens regala per a totes les persones interessades en la rica i conflictiva història del proletariat català. En aquesta Història es fa un recorregut per l’anarquisme i la història del moviment llibertari a Espanya, que s’obre al 1870, l’any en el que neix a Barcelona l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), i que tindrà expressions, segon Termes, tan diverses com l’anarcocol·lectivista, (societari, obrerista i pedagògic); l’anarcomunista de la revolució immediata; l’anarcosindicalisme fonamentat en la lluita sindical i social; i l’anarcobolxevic, el de la gimnàstica revolucionària i la presa de poder.

Obra Col·lectiva

Rt#15M. Connectades a les xarxes, coordinades a les places

La Ciutat Invisible, La Directa, Claraboia.

 

La darrera recomenació que fem des deLa CiutatInvisibleés, no podia ser d’una altra manera, un llibre que per a nosaltres és molt especial i estimat. Pel procés que narra –els dies frenètics que van del 15 de maig al 19 de juny del 2011- viscuts amb passió col·lectiva, rebel·lió intel·ligent, amistat política. I també pel procés que encarna: una tasca col·laborativa realitzada entre projectes germans, dissenyada i impresa per cooperatives, feta possible per milers de col·laboradores, fotògrafs, tuitaires, mecenes. Si hem participat en algun llibre col·lectiu, és en aquest. A gaudir-lo!

I unes notes sobre Robert Walser, tant gran i tant desconegut

Jakob Von Gunten 

Siruela, 2011

El dia de nadal de 1956, la policia de Herisau a l’est de Suïssa trobava un home mort congelat enmig de la neu. Era Robert Walser, 78 anys d’edat, desaparegut/evadit de l’hospital mental on estava ingressat i un dels més grans i desconeguts escriptors de l’Europa Central contemporània del segle xx. Amb una prosa potent per elegant i que s’estranya davant l’insignificant, Walser va regalar al món una bibliografia curta però brillant. En castellà, i publicades per Siruela: “El ayudante”; “El paseo”, destacable especialment per l’alt refinament en l’el·laboració d’insults, la triologia de “Microgramas”, “El Bandido o “Jakob Van Gunten”, les peripècies i reflexions d’un adolescent internat a l’Institut Benjamenta: “Si, sin duda existe en el mundo eso que llaman progreso, pero no es sino una de las numerosas mentiras divulgadas por los hombres de negocios para poderle exprimir dinero a la masa con mayor cinismo y desparpajo. La masa es el esclavo de la grandiosa idea de masa. Ya no hay nada bello ni excelente. Lo bello, lo bueno y lo justo has de soñarlo tú mismo. Dime, ¿sabes soñar?. (Pàgina 54). Llibres exclusivament reservats pels i les amants de la bona literatura continental.