Telèfon llibreria: 932 989 947 cooperativa@laciutatinvisible.coop

El Ejército de los sonámbulos (Anagrama) és l’últim llibre que ens ha arribat del col·lectiu d’escriptors italians Wu Ming. L’acció ens situa a França durant el gener de 1793. Mentre una multitud enfervorida espera la decapitació de Lluis XVI a la guillotina, la revolució comença a trontollar entre la desmesura punitiva i la divisió fratricida dels dirigents, la manca d’un procés constituent ben articulat i les accions contrarevolucionàries de monàrquics i conservadors. Les convulsions revolucionàries són l’escenari idoni per al desplegament de diversos personatges i trames aparentment dissociades: una combativa teixidora del barri de Saint Antoine, un actor fracassat d’origen italià, un ingenu metge hipnotitzador i un personatge turbulent autoreclòs en un psiquiàtric, entre d’altres; que confluiran en un relat cabalós i altament addictiu com a punt culminant de la novel·la.

El col·lectiu Wu Ming va néixer al tombant de segle, però els seus components ja havien començat a treballar plegats amb anterioritat. Tot i que nosaltres fa molts anys que els seguim la pista, actualment ja disposen d’una bona munió de treballs, publicats en castellà: el magistral Q signat amb el pseudònim de Luther Blisset; 54Esta revolución no tiene rostroManituanaNew Thing, i en català, la juvenil Cantamapes. Amb El Ejército de los sonámbulos, –que esperàvem amb delit des de 2014, quan fou escrit–, han sadollat àmpliament les expectatives dipositades, assolint un nivell similar o inclús superior als del sensacional Q.

Més enllà de la seva obra, però, el que més admirem de la producció literària d’aquest grup és la conceptualització, la metodologia i la forma de treballar en col·lectiu. De fet, si ho pensem bé –i l’activitat de Wu Ming també ens ajuda en aquesta labor–, la vida en si mateixa és una producció social col·lectiva en constant recreació. En aquest sentit, podem seguir argumentant que tota obra literària aparentment individual beu d’un flux general d’informació i de coneixements del qual emanen constantment “nous ” sabers a partir de “noves” recombinacions orquestrades pels autors particulars. És allò que Marx anomenava com a intel·ligència col·lectiva. Des d’aquest punt de vista, l’originalitat, doncs, en realitat, és tan sols una còpia a partir de la recomposició de guarismes i conceptes extrets d’aquest mar comú de coneixements. La figura de l’autor individual no seria més que una ficció artificial, un miratge impostat per l’atomització dels cossos. El saber, el coneixement i el llenguatge són eines eminentment comunes, que no són apropiables de forma privativa i restringida per qualsevol, que no poden pertànyer a ningú en particular. Aquestes consideracions, en el context d’hegemonia neoliberal capitalista en què vivim, on impera l’individualisme des d’un egocentrisme rampant i la defensa a ultrança de la propietat privada, són decisives a l’hora de combatre els significats normatius i el relat de Com, Què i Qui construeix el Món on vivim.

Efectivament, la forma en com es constitueix el relat és un dels principals camps de batalla de Wu Ming. La seva sempre ha estat una escriptura mancomunada a quatre mans, anònima –que no necessita reconeixement ni nominal ni comercial–, de lliure distribució amb fins no lucratius (Creative Commons, Copy Left) i que qüestiona la propietat intel·lectual. Un procés de creació mancomunat i d’escriptura cooperativa que mescla veus, codis i registres diferents, en una multiplicitat irreductible de relats i fonts. Un treball anònim, en comú i en equip, un esperit amb el qual sempre ens hem emmirallat des de La Ciutat Invisible.

L’ànima de la llibreria: La llibreria és una de les parts més visibles de La Ciutat Invisible, la gestionem entre tres persones i porta en funcionament al barri de Sants, des del 2005. Un dia algú ens va dir, encertadament, que érem com la punta de l’iceberg d’un projecte més ampli. En aquest marc més gran, de deu persones, La Ciutat Invisible és una cooperativa de treball autogestionària, que genèricament persegueix la construcció d’alternatives econòmiques al sistema capitalista, amb la creació de xarxes d’intercooperació i d’ecosistemes locals cooperatius i autogestionats encarats a la satisfacció de necessitats personals i col·lectives, mitjançant els principis de l’economia social, solidària i feminista. Actualment, l’activitat laboral està dividida en tres grans àrees: comercial, suport cooperatiu (assessorament) i projectes (recerca i formació). El nom de la cooperativa prové del gran llibre d’Italo CalvinoLes ciutats invisibles, una brillant metàfora que ens serveix per imaginar-nos altres mons possibles, o altres barris possibles.

Pel que fa a la labor concreta de la nostra petita llibreria, ens agrada definir-nos com una llibreria crítica i de proximitat. Crítica perquè, en consonància amb els nostres objectius, treballem per crear i difondre continguts que ajudin a pensar i a qüestionar el món donat per descomptat, per tal d’impulsar processos de transformació política i social. De proximitat, perquè som un projecte comunitari arrelat al territori i articulat per satisfer les necessitats del nostre entorn més immediat, el nostre barri. Aquestes dues orientacions ens fan combinar la voluntat de recuperar el vell ofici de llibreter per oferir un assessorament fet a mida de cada persona, amb el desig d’impulsar perspectives diverses que puguin construir alternatives emancipadores. Disposem d’un ampli ventall de temàtiques, des de la literatura fins a la teoria crítica, els estudis de gènere i els feminismes, l’assaig polític i les pràctiques dels moviments socials de base, la memòria obrera, la crítica a l’imperialisme i al neocolonialisme, a la migració forçada, els estudis urbans, les resistències de l’Amèrica llatina i el món àrab, l’ecologia, l’economia social i solidària i un ampli etcètera. Tenim també un racó infantil, cada dia més gran, pensat per a nens i nenes de totes les edats i etapes de creixement. Potenciem especialment els llibres en català, per ser la nostra llengua i per l’amenaça que implica ser un idioma en perill, amb una migrada comunitat de lectors, minoritzada davant l’homogeneïtat global.

Ens agrada pensar-nos com una comunitat dinàmica de lectors que anem aprenent recíprocament els uns dels altres, en una labor constant d’intercanvi de coneixements a partir de la qual creem intel·ligència col·lectiva. El i la llibretera “tan sols” fem de filtre de selecció i triatge, en un moment marcat per la tensió entre l’excés (la sobreproducció  editorial) i la misèria cultural general (pocs lectors) heretada del franquisme. El desprestigiat ofici de llibreter pot ser llavors com un sedàs imprescindible de garbeig del coneixement o millor, actuar com un calidoscopi de sabers, que permeti seleccionar o combinar aquelles lectures que més s’adaptin a la nostra comunitat invisible.

(Notícia extreta de la web catorze.cat)