Telèfon llibreria: 932 989 947 cooperativa@laciutatinvisible.coop

Kyra Kiralina
Panait Istrati
Edicions de 1984
Traducció de Xavier Montoliu

Kyra Kiralina és un retrat íntim i realista de la dramàtica situació que es vivia a les ciutats, pobles i estepes de les conques del Danubi a la Romania de principis del segle XX. Misèries, desgràcies i naturaleses brutals i viciades impregnen cada pàgina de “Kyra Kiralina” i s’entrellacen, al mateix temps, -i aquí trobem una de les seves grans virtuts- amb una apassionant i simpàtica novel·la picaresca d’aventures i peripècies protagonitzades per l’alter ego del rodamón Istrati al llarg de la Mediterrània Oriental. Una dualitat de fons que atorga un caràcter especial i tragicòmic a la vida-obra d’Istrati; amb un estil íntim, directe i cru, amb la ploma d’aquell que ha patit i sobreviscut a la naturalesa despiadada dels homes d’un temps cruel i enfosquit, enquadrant arguments i personatges en els paisatges culturals i socioeconòmics de l’època.

Misteriós novel·lista d’àmplia consciència política, treballador precari, revolucionari procomunista, suïcida frustrat, filòsof i amic de les classes subalternes, narrador des dels soterranis. Amb “Kyra Kyralina” recorrem la traçada errant d’un infant que creix al llarg de Romania, Istanbul, Damasc o Líban – amb el substrat emocional i omnipresent del Danubi-, que l’acompanyarà en la recerca abnegada d’una germana brutalment separada del seu costat. L’experiència de la pèrdua, del dolor, del desig homosexual, la figura de la mare, la bondat i maldat i sobretot la revolta orgànica constant per la dignitat humana enfront de la tirania estructural seran temes recurrents en el conjunt de les seves obres i els vectors que condueixen magistralment aquesta novel·la.
“La bondat d’un sol home és molt més poderosa que la maldat de milers d’homes. El mal desapareix al mateix moment en què mor aquell que l’ha causat, mentre que el bé continua brillant fins i tot després de la desaparició del just”. Ho escriuria en les pàgines d’aquesta novel·la, pocs anys abans de morir sol, aïllat i desclassat a Bucarest, obertament crític i desencantat amb l’estalinisme de l’URSS a l’hora que monitorat i amenaçat per l’ultranacionalisme romanès, amb el qui va flirtejar de manera ambigua els darrers anys de la seva vida.